- PROP DE
LA VERITAT SEMPRE
LES PARAULES-
La
llengua -pròpiament el
llenguatge humà- és des del
punt de vista
de l´evolucionisme, un dels
principals trets distintius
de la nostra espècie,
així com la
frontera natural i intel.lectual més
significativa i visible
a l´hora de
marcar diferències respecte
les altres criatures
del planeta. Tanmateix, la
fecunda complicitat que
sempre hi ha
hagut entre el
pensament i la
paraula, ha donat
ales des de
temps immemorials a la
gran aventura humana
de la cultura
i la civilització, essent
l´expressió escrita -els
textos sagrats, la
literatura, la filosofía
o la mateixa
crònica històrica- el
principal llegat mental
i espiritual de
temps reculats.
En un altre
sentit, també cal
apuntar que l´expressió
oral -sovint més
espontània, prenyada de
sentiments i emocions
personals- ha estat
i continua essent
avui el principal
vehicle de comunicació
entre les persones
a l´ensems que
en ocasions és
l´aparador des d´on
es fan reconeixibles
les qualitats humanes
de qui parla
i probablement també
de qui escolta. Restà lluny
del significat de
les paraules, confondre´s
i confondre, trepitjar els
mots per bastir
discursos irrellevants o
falsos, ha estat també
al llarg de la història una
de les temptacions
més habituals dels
qui han volgut
desmentir la realitat
profanant el tresor
de la llengua. Mala
gent ressentida i
potinera, que traint la bellesa
i pulcritud del
llenguatge han malbaratat
les possibilitats d´entesa
que ofereixen les
paraules, convertint el lèxic
dels diccionaris en
simple munició de
combat, útil solament per exaltar
llurs quimeres narcisistes
o somiar hipotètics
mons del tot
innecessaris. La desqualificació
sistemàtica cap a l´opositor
o el contrari, acostuma a ésser
en aquests casos
el fatal preludi de l´imminent
discurs totalitari. Després d´altra
banda, es segresten els mots que no encaixen amb el nou
imaginari polític, mentre se´n creen
de nous, fets segons
la mesura del
deliri que es
proclama.
I és que a Torelló
-en el propi consistori, o
des de les pàgines del setmanari
local- tot això
ja passa! La
malèvola equació del totalitarisme lingüistic
ja fa mesos que s´ha obert pas
entre nosaltres, traspassant els
límits semàntics i
morals de la llengua
catalana i bandejant
pe l camí tot el
que incomoda: els valors
democràtics compartits i
sobretot les persones
que discrepen del nou
projecte identitari. Així expressions
com feixisme, racisme o xenofòbia
esdevenen tan recurrents
com inadequades, per a qualificar el
desacord, la crítica o rebuig
a les mocions
que presenta, per exemple,
el grup municipal de Plataforma
per Catalunya.
Demòcrit, filòsef grec
del segle IV a.d.c, ja
comentava en aquest
sentit allò de
què “Enemic és qui
et parla d´enemics”, aforisme precís
i revelador de la pròpia condició humana i
que ens suggereix
encara avui, que l´insult la
mentida o l´acusació, sovint són
fràgils projeccions cap enfora
dels fantasmes, temors o inseguretats
personals. D´aquesta manera, quan els
companys regidors (especialment
els senyors Casals i
Fontserè) insisteixen en vincular
sempre les nostres
propostes amb el
feixisme, el racisme o la xenofòbia,
probablement no fan altra cosa
que evocar tot
allò que hi ha
de reprotxable, ètica i
políticament en les
seves persones i
partits, alhora que exhibeixen
públicament una profunda
desconeixença vers la
llengua catalana i la història contemporània d´Europa.
Tanmateix - i potser és
perquè no en
saben més- aquests regidors acaben
essent furtius de
les seves pròpies
paraules i llurs
escopetades verbals els apropa
trístament a temps
ja passats -exactament
a l´època d´entreguerres- quan
a Europa la
política era molt
tibant, perquè es jugava en els
extrems ideològics i el
feixisme, el nazisme o el comunisme
(versió estalinista)
pugnaven per imposar-se
fora de la
llei democrática. Pel que
fa al racisme, no
cal recorrer a
la història de
l´imperialisme i el colonialisme
europeu de finals
del segle XIX per
explicar les falses
preeminències racials blanques, l´Heribert Barrera, que va estar durant
molt temps secretari
general d´Esquerra Republicana, té una
frase paradigmàtica del racisme
antropològic actual: “El quocient
intel.lectual dels negres
d´Estats Units és
inferior al dels blancs”. (pag.96 del
llibre “Què pensa Heribert
Barrera” Edt. Proa 2001). Està
clar però, que llavors
el president d´aquest
país encara no era
Barack Obama.
No hay comentarios:
Publicar un comentario