-EL VALOR
DE L´EXCLUSIÓ-
Últimament
la naturalesa política
de la nostra formació, sembla
definir-se i explicar-se
des de la pròpia exclusió
a què ens
aboquen tots els
altres partits polítics
del consistori torellonenc. Aquesta exclusió, que
sovint es vol
justificar des d´una presumpta correcció
político-democràtica, de fet
s´obre pas dia
a dia bandejant
el vot legítim
del gairebé miler
de torellonencs, que en
les passades eleccions
confiaren en Plataforma
Per Catalunya. La quantificació
del fenomen, en tot cas,
és abassegadora (més de
70 mocions-propostes presentades
i totes rebutjades).
Tanmateix, aquesta gent
que bloqueja “a
priori” els mecanismes
de participació política a
l´Ajuntament han subscrit
fa ben pocs
dies i des
del Consell Municipal
d´Ensenyament una crítica
a la llei Wert,
emparant-se justament en
el fet de
què és una
llei aprovada sense
tenir en compte
el consens de
tots els grups
polítics. Sens dubte, una
prova evident de la
hipocresía política que
gasten els partits
convencionals.
De
tota manera, l´exclusió en si mateixa
no és intel.lectualment reprovable,
perquè de fet la història
ha avançat des
de les minories,
gairebé sempre a contracorrent
i amb el
desacord o l´oposició
d´àmplies majories, sovint
alienades o manipulades
pel poder. Pio
Baroja ja comentava
en aquest sentit
que “Un home digne és
un home solitari”
i Gulio Carlo
Argan -que a
més d´ésser un excel.lent teòric
de la història
de l´ art, havia estat
també alcalde de
Roma- afegia que
“Un home és
del seu temps
quan està en
contra d´aquest temps”. Per
tant, res no ens
sorprèn i l´exclusió
categòrica que realitzen
els grups polítics
de l´Ajuntament de
Torelló cap el
nostre ideari i
les nostres persones,
entenem que és
del tot previsible, irrellevant, poc original, però això sí, del
tot patològica des del
punt de vista
democràtic.
Amb
tot, ja que
s´acostuma a excloure
per menyspreu, supèrbia o
temor, és prou suggeridor
en les actuals
circumstàncies reflexionar vers
la pròpia experiència
municipal torellonenca. Com a
preludi sols cal
recordar la infame
rebuda que ens
dispensaren els consellers
electes i altra
gent el dia
en què es constituí l´actual
Ajuntament. Probablement
aquest hagi estat
l´acte públic més
ominós que s´ha fet
a Torelló des
dels anys de la dura
postguerra. Tanmateix, la
convicció -pel cert
gens fonamentada- que
tenen els companys
de consistori, de saber-se
els únics dipositaris
dels valors, qualitats o virtuts que
adornen la política
pel sol fet
d´ésser independentistes o
d´esquerres és també
una clara prova
de supèrbia i
l´inquietant inici d´una
nova moral política, essencialment dogmàtica, que situa
als qui discrepen
del discurs polític
oficial i consensuat en
les tenebres ideològiques
del mal i
l´ostracisme.
La
inseguretat, el temor cap el que
és diferent, cap els
que no participem
del còctel ideològic
que brinda el
nacional-catalanisme actual -que pel cert es
substancia en l´independentisme redemptorista
de fa quatre
dies i l´estrafolària seducció
de l´Islam- és també un
motiu de profund
recel per part
dels partits polítics
que avui hi
ha a l´Ajuntament, i una
de les causes
de la nostra
gens desitjada exclusió.
L´exclusió, però, no sols és
política, és també social
i cultural, abraçant
àmbits de la vida
del poble com
actes públics, festes,
proclames o actes
institucionals en els
quals la bandera
estelada (que sols
representa l´opció política
independentista) s´imposa
sense cap mena
de consideració per
damunt de molta
gent que és
subjecte actiu d´aquestes
activitats, però que no
comparteix l´ideari independentista. De fet,
tampoc li deuria
fer cap mena
de gràcia a
la Verge de
Rocaprevera -que és
mare de tots i té
vocació universalista- veure
com davant del
santuari, el mateix dia
de la seva
festa, li penjaven una
estelada llarga com
set dies sense
pa. Hi ha
qui diu, que la
Mare de Déu comentà
a cau d´orella
de l´escolanet del
cambril, que allò que realment
li preocupava és
la pròpia decadència
de la festa, la
manca de pabordes, la
pèrdua del sentit
cristià i familar
de molts torellonencs
i que alguns
representants de l´ església
local assistissin a
la clausura del
ramadà en un institut
de secundària del poble, on
ella mateixa no hi pot
ésser representada perquè
el laicisme sols
afecta als cristians. Bon Nadal
malgrat tot.
