CIU, PSC, ERC I ICV ENCONTRA DE LA MOCIÓ per derivar a les entitats financeres el pagament de l’IBI i la plusvàlua dels habitatges amb residents que estiguin immersos en processos d’execucions hipotecàries o hagin estat desnonats

Añadir leyenda

PLATAFORMA PER CATALUNYA

TORELLÓ

Pàgina web: www.pxcatalunya.com  E-mail: josepmaria7@hotmail.com

Telèfon: 639 887 203

Josep Maria Soldevila Miró, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) a l’ajuntament de Torelló, tal i com disposa la Llei Municipal i de Regim Local de Catalunya,  presenta per tal de ser inclosa en l’ordre del proper Ple ordinari a celebrar el dia 27 de maigl de 2013 la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Moció per derivar a les entitats financeres el pagament de l’IBI i la plusvàlua dels habitatges amb residents que estiguin immersos en processos d’execucions hipotecàries o hagin estat desnonats

Atès que els ajuntaments tenen les facultats recaptadores als municipis de l’Impost Sobre Béns Immobles (IBI) i l’Impost Sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) més conegut com a plusvàlua.

Atès que l’any 2012 Catalunya va liderar les execucions hipotecàries en el conjunt d’Espanya amb el 20,3% de processos iniciats. En total els òrgans judicials van iniciar 91.622 execucions, un 17,7% més que el 2011. Les execucions hipotecàries iniciades pels òrgans judicials espanyols han crescut un 368,7% durant els cinc anys de la crisi (2008-2012) comparades amb les registrades en els cinc anteriors (2003-2007), de manera que s'han multiplicat per més de quatre i han registrat un augment mig anual d'un 73,7% segons les dades del Servei d'Estadística Judicial del Consell General del Poder Judicial. Atès la malmesa situació financera de moltes famílies que han estat desnonades o bé que es troben immerses en el procés d’una execució hipotecària o de transmissió forçosa de la seva llar. Davant d’aquesta situació és responsabilitat de l’Administració pública engegar iniciatives encaminades a pal·liar  la precària situació d’aquestes persones.

Atès que, un cop executat un desallotjament forçós, en alguns casos la persona desnonada continua constant com a titular de l’habitatge perquè el banc no formalitza el canvi en el registre de la propietat. Això genera una situació d’injustícia i incongruència en fer que les càrregues impositives derivades de la propietat de l’immoble que passa a ser del banc corrin a càrrec de la persona que ha estat desnonada. L’Ajuntament té la potestat d’obligar els bancs a fer-se càrrec de la titularitat dels pisos desnonats.

Atès que aquells qui perden la seva residència fruit de l’impagament de la hipoteca han de fer front al pagament de l’Impost Sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), que grava la transmissió de la propietat. Aquest és un impost vigent ja a l’època de la bombolla immobiliària, durant la qual es considerava que quan un habitatge canviava de mans el propietari original guanyava diners amb la transacció. Però avui dia això dibuixa un escenari paradoxal en què es tracta la persona afectada per una transmissió forçada de la seva llar com si s’hagués enriquit. D’altra banda es genera un greuge comparatiu, ja que aquest mateix impost no afecta al banc que transmeti aquest mateix habitatge al “banc dolent”.

Per tot això, el Grup Municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) demana el següent:

1.- Deixar sense efecte el cobrament de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i la plusvàlua als propietaris d’una residència habitual que estiguin immersos en un procés d’execució hipotecària per no poder pagar el crèdit que mantenen amb el banc i derivar a les entitats financeres el pagament d’aquests impostos.

 2.- Derivar el pagament de l’IBI i la plusvàlua a les entitats financeres que hagin arribat a un acord amb els propietaris d’habitatges per tal que no siguin embargats i continuïn com a inquilins amb un lloguer social.

 3.- Considerar la pròpia execució hipotecària causa suficient per justificar de forma automàtica la insolvència del veí deutor en els casos en què els bancs o caixes d’estalvi es quedin amb l’habitatge. Això implicaria que també es derivés directament vers l’entitat financera l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, devengat del propi procés de transmissió forçada de l’habitatge.

 4.- Instar la Hisenda Pública Espanyola a considerar com a causa no subjecta a l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats derivat de formalitzar un contracte de compravenda d’un habitatge el fet d’arribar a un acord amb l’entitat financera perquè l’inquilí no sigui embargat i continuï residint-hi amb un lloguer social del pagament.

 5.- Instar l’Administració Central a accelerar els canvis de titularitat cadastral derivats d’execucions hipotecàries perquè es realitzin amb la major celeritat possible i evitar així cobraments indeguts de l’IBI i la taxa d’escombraries a les persones immerses en aquest procés.

6.- Sol·licitar una modificació de la Llei d’Hisendes Locals en l’apartat dels canvis de titularitat cadastral i el pagament de la plusvàlua en les execucions hipotecàries perquè els bancs es facin càrrec d’aquests desemborsaments per tal de dotar el procés de garantia jurídica.

7.- Impulsar la creació d’un registre per censar els habitatges de torelló que han estat objecte de desnonament i les entitats financeres que han passat a ostentar-ne la propietat, per tal de transmetre el pagament dels tributs al nou propietari, és a dir, a bancs i caixes.

- PROP DE LA VERITAT SEMPRE LES PARAULES-

- PROP  DE  LA  VERITAT  SEMPRE  LES  PARAULES-

La  llengua  -pròpiament el llenguatge  humà-  és des del  punt  de  vista  de  l´evolucionisme,  un dels   principals  trets  distintius  de la  nostra  espècie,  així  com  la  frontera  natural  i  intel.lectual  més  significativa  i  visible  a  l´hora  de  marcar  diferències  respecte  les  altres  criatures  del  planeta. Tanmateix,  la  fecunda  complicitat  que  sempre  hi  ha  hagut  entre  el  pensament  i  la  paraula,  ha  donat  ales  des  de  temps immemorials  a  la  gran  aventura  humana  de  la  cultura  i la  civilització,  essent  l´expressió  escrita  -els  textos  sagrats,  la  literatura,  la  filosofía  o  la  mateixa  crònica  històrica-  el  principal  llegat  mental  i  espiritual  de  temps  reculats.

   En  un  altre  sentit,  també  cal  apuntar  que  l´expressió  oral  -sovint  més  espontània, prenyada de  sentiments  i  emocions  personals-  ha  estat  i  continua  essent  avui  el  principal  vehicle  de  comunicació  entre  les  persones  a  l´ensems  que  en  ocasions  és  l´aparador  des  d´on  es  fan  reconeixibles  les  qualitats  humanes  de  qui  parla  i  probablement  també  de  qui  escolta. Restà  lluny  del  significat  de  les  paraules,  confondre´s  i  confondre, trepitjar  els  mots  per  bastir  discursos  irrellevants  o  falsos, ha  estat  també  al  llarg  de  la història  una  de  les  temptacions  més  habituals  dels  qui  han  volgut  desmentir la realitat  profanant  el  tresor  de  la  llengua. Mala  gent  ressentida  i  potinera, que traint  la  bellesa  i  pulcritud  del  llenguatge  han  malbaratat  les  possibilitats  d´entesa  que  ofereixen  les  paraules, convertint  el  lèxic  dels  diccionaris  en  simple  munició  de  combat, útil  solament  per exaltar  llurs  quimeres  narcisistes  o  somiar  hipotètics  mons  del  tot  innecessaris. La desqualificació  sistemàtica  cap  a l´opositor  o  el  contrari, acostuma a  ésser  en  aquests  casos  el  fatal preludi  de l´imminent  discurs  totalitari. Després  d´altra  banda, es segresten  els mots  que  no  encaixen amb el  nou  imaginari  polític, mentre  se´n creen  de  nous, fets  segons  la  mesura  del  deliri  que  es  proclama.

  I és  que a  Torelló  -en  el propi  consistori, o  des de les pàgines  del setmanari local-  tot  això  ja  passa!  La  malèvola  equació  del totalitarisme  lingüistic  ja  fa  mesos que s´ha obert  pas  entre  nosaltres, traspassant  els  límits  semàntics  i  morals de  la  llengua  catalana  i  bandejant  pe l  camí  tot  el que incomoda:  els  valors  democràtics  compartits  i  sobretot  les  persones  que discrepen  del  nou  projecte  identitari. Així  expressions  com  feixisme, racisme o  xenofòbia  esdevenen  tan  recurrents  com  inadequades,  per a qualificar  el  desacord, la crítica  o  rebuig  a  les  mocions  que  presenta, per  exemple,  el grup  municipal  de Plataforma  per  Catalunya.

Demòcrit, filòsef  grec  del  segle IV a.d.c,  ja  comentava  en  aquest  sentit  allò  de  què  “Enemic és  qui  et  parla  d´enemics”, aforisme  precís  i  revelador  de  la  pròpia condició  humana i   que  ens  suggereix  encara  avui, que l´insult  la  mentida o  l´acusació, sovint  són  fràgils  projeccions  cap enfora  dels  fantasmes, temors o  inseguretats  personals. D´aquesta manera, quan els  companys regidors   (especialment  els  senyors  Casals i  Fontserè) insisteixen  en  vincular  sempre  les  nostres  propostes  amb  el  feixisme, el racisme o  la  xenofòbia,  probablement  no  fan  altra  cosa  que  evocar  tot  allò  que  hi ha  de reprotxable,  ètica  i  políticament  en  les  seves  persones  i  partits, alhora  que  exhibeixen  públicament  una  profunda  desconeixença  vers  la  llengua  catalana  i la  història  contemporània d´Europa.

   Tanmateix  - i potser   és  perquè  no  en  saben  més-  aquests regidors  acaben  essent  furtius  de  les  seves  pròpies  paraules  i  llurs  escopetades  verbals els  apropa  trístament  a  temps  ja  passats  -exactament  a  l´època  d´entreguerres-  quan  a  Europa  la  política  era  molt  tibant, perquè  es  jugava en els  extrems  ideològics  i  el feixisme, el nazisme  o el  comunisme  (versió  estalinista) pugnaven  per  imposar-se  fora  de  la  llei  democrática. Pel  que  fa  al  racisme, no  cal  recorrer  a  la  història  de  l´imperialisme i el colonialisme   europeu  de  finals  del  segle XIX  per  explicar  les  falses  preeminències  racials  blanques, l´Heribert  Barrera, que va  estar durant  molt   temps  secretari   general  d´Esquerra  Republicana, té  una  frase  paradigmàtica del   racisme  antropològic actual:  “El  quocient  intel.lectual  dels  negres  d´Estats  Units  és  inferior al  dels  blancs”. (pag.96  del  llibre  “Què pensa  Heribert  Barrera” Edt. Proa 2001). Està  clar  però, que  llavors  el  president  d´aquest  país  encara  no era  Barack  Obama.

Moció proxim ple del mes de junj pxc torelló Moció per derivar a les entitats financeres el pagament de l’IBI i la plusvàlua dels habitatges amb residents que estiguin immersos en processos d’execucions hipotecàries o hagin estat desnonats

PLATAFORMA PER CATALUNYA

TORELLÓ

Pàgina web: www.pxcatalunya.com  

Josep Maria Soldevila Miró, portaveu del grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) a l’ajuntament de Torelló, tal i com disposa la Llei Municipal i de Regim Local de Catalunya,  presenta per tal de ser inclosa en l’ordre del proper Ple ordinari a celebrar el dia 25 de junj de 2013 la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Moció per derivar a les entitats financeres el pagament de l’IBI i la plusvàlua dels habitatges amb residents que estiguin immersos en processos d’execucions hipotecàries o hagin estat desnonats

Atès que els ajuntaments tenen les facultats recaptadores als municipis de l’Impost Sobre Béns Immobles (IBI) i l’Impost Sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) més conegut com a plusvàlua.

Atès que l’any 2012 Catalunya va liderar les execucions hipotecàries en el conjunt d’Espanya amb el 20,3% de processos iniciats. En total els òrgans judicials van iniciar 91.622 execucions, un 17,7% més que el 2011. Les execucions hipotecàries iniciades pels òrgans judicials espanyols han crescut un 368,7% durant els cinc anys de la crisi (2008-2012) comparades amb les registrades en els cinc anteriors (2003-2007), de manera que s'han multiplicat per més de quatre i han registrat un augment mig anual d'un 73,7% segons les dades del Servei d'Estadística Judicial del Consell General del Poder Judicial. Atès la malmesa situació financera de moltes famílies que han estat desnonades o bé que es troben immerses en el procés d’una execució hipotecària o de transmissió forçosa de la seva llar. Davant d’aquesta situació és responsabilitat de l’Administració pública engegar iniciatives encaminades a pal·liar  la precària situació d’aquestes persones.

Atès que, un cop executat un desallotjament forçós, en alguns casos la persona desnonada continua constant com a titular de l’habitatge perquè el banc no formalitza el canvi en el registre de la propietat. Això genera una situació d’injustícia i incongruència en fer que les càrregues impositives derivades de la propietat de l’immoble que passa a ser del banc corrin a càrrec de la persona que ha estat desnonada. L’Ajuntament té la potestat d’obligar els bancs a fer-se càrrec de la titularitat dels pisos desnonats.

Atès que aquells qui perden la seva residència fruit de l’impagament de la hipoteca han de fer front al pagament de l’Impost Sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), que grava la transmissió de la propietat. Aquest és un impost vigent ja a l’època de la bombolla immobiliària, durant la qual es considerava que quan un habitatge canviava de mans el propietari original guanyava diners amb la transacció. Però avui dia això dibuixa un escenari paradoxal en què es tracta la persona afectada per una transmissió forçada de la seva llar com si s’hagués enriquit. D’altra banda es genera un greuge comparatiu, ja que aquest mateix impost no afecta al banc que transmeti aquest mateix habitatge al “banc dolent”.

Per tot això, el Grup Municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) demana el següent:

1.- Deixar sense efecte el cobrament de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i la plusvàlua als propietaris d’una residència habitual que estiguin immersos en un procés d’execució hipotecària per no poder pagar el crèdit que mantenen amb el banc i derivar a les entitats financeres el pagament d’aquests impostos.

 2.- Derivar el pagament de l’IBI i la plusvàlua a les entitats financeres que hagin arribat a un acord amb els propietaris d’habitatges per tal que no siguin embargats i continuïn com a inquilins amb un lloguer social.

 3.- Considerar la pròpia execució hipotecària causa suficient per justificar de forma automàtica la insolvència del veí deutor en els casos en què els bancs o caixes d’estalvi es quedin amb l’habitatge. Això implicaria que també es derivés directament vers l’entitat financera l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, devengat del propi procés de transmissió forçada de l’habitatge.

 4.- Instar la Hisenda Pública Espanyola a considerar com a causa no subjecta a l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats derivat de formalitzar un contracte de compravenda d’un habitatge el fet d’arribar a un acord amb l’entitat financera perquè l’inquilí no sigui embargat i continuï residint-hi amb un lloguer social del pagament.

 5.- Instar l’Administració Central a accelerar els canvis de titularitat cadastral derivats d’execucions hipotecàries perquè es realitzin amb la major celeritat possible i evitar així cobraments indeguts de l’IBI i la taxa d’escombraries a les persones immerses en aquest procés.

6.- Sol·licitar una modificació de la Llei d’Hisendes Locals en l’apartat dels canvis de titularitat cadastral i el pagament de la plusvàlua en les execucions hipotecàries perquè els bancs es facin càrrec d’aquests desemborsaments per tal de dotar el procés de garantia jurídica.

7.- Impulsar la creació d’un registre per censar els habitatges de torelló que han estat objecte de desnonament i les entitats financeres que han passat a ostentar-ne la propietat, per tal de transmetre el pagament dels tributs al nou propietari, és a dir, a bancs i caixes.