Sr. JOSEP M. SOLDEVILA:
5.5.-
Últimament ja veieu que per fenòmens atmosfèrics tenim un punt negre, que
és la placeta d’en Pujol. I més que tot, ho dic, perquè últimament, entre
pedregades i inundacions veiem que és un punt que tots els carrers baixen i van
a parar allà. Crec que hauríem de controlar una mica i mirar com està el
clavegueram i, si no, ampliar tubs o buscar una solució, perquè tenim el riu al
costat i allà tenim un merder que el tindrem cada any i de moment és el que
tenim, que tots els carrers baixen avall; aquesta és una de les prioritats,
perquè hem de fer moltes actuacions.
Respon el Sr. Jaume Vivet:
Jo entenc que aquí aquesta
setmana en Lluís està movent tothom per veure si podem tenir una reunió i
parlem bàsicament no només d’aquest punt, si no que n’hi ha dos o tres que, tot
i que algun s’ha arreglat, perquè crec que a la plaça, on es va intervenir no
s’ha tornat a repetir el problema, i Déu ni do el que va ploure! També hem de
dir que va ser una pluja excepcional. Jo no l’he vist mai: 60 litres en
l’estona que van caure... el tema de la pedregada un altre cas. Potser entenc
que tenim el que tenim, és veritat que hi ha un pla de clavegueram que en el
seu moment es va desestimar, també s’ha de dir així, perquè jo repeteixo que
quan es va presentar jo era a la reunió i ens el van fer tornar a endreçar. Es
fa el que es pot en clavegueram, s’està intervenint, o es vol intervenir en
l’avinguda del Castell i avinguda dels Pirineus, que allà tenim un problema
greu i també es va inundar un garatge; tenim el sector aquest que heu dit d ela
placeta d’en Pujol i en tenim un altre, que és més de tant en tant, que és al
carrer de Sant Antoni, al final del carrer de Sant Antoni, que allà potser és
el punt més fàcil, potser es pot fer algun embornal que vagi directe al riu,
perquè és aigua pluvial.
Tot això, aquesta setmana
ens veiem i en parlem; estem parlant de dos fets en poc més d’un mes i potser
si que ens hem de preparar, perquè si això comença a ser habitual doncs potser
hem de fer alguna cosa; no pot ser que hi hagi comerços o particulars que, cada
vegada que plou una mica de forma excepcional, se’ls inunda tot. Hem de mirar
de buscar-hi una solució.
També hem de dir una altra
cosa, també s’ha de dir: hi va haver embornals que van quedar tapats per les
fulles; quan cau pedra, quan cau molta aigua, els arbres perden la fulla i
queden els embornals tapats; per exemple, el del final del carrer de Ges
d’Avall, també era un pantà i allò va ser només embornals tapats per fulles
dels arbres de Can Parrella, baixava la fulla i va tapar l’embornal. Quan plou
tant és difícil poder estar arreu.
5.6.-
El ple passat ja ho vaig dir, i això va pel Sr. Casals, va per vostè, això?
em contestarà la moció? Perquè les mocions són per contestar-les! La instància,
vull dir, perquè les instàncies són per contestar-les. Jo ja li vaig dir per
poder parlar amb vostè, però és que arriba un moment que dic, potser essent
regidor, potser no es responen les instàncies als regidors!
Respon el Sr. Jordi Casals:
La instància reclamada al
ple, és una instància a nivell personal, no és a nivell de grup municipal; vull
dir que quedi constància en acta que és una instància particular, no és del
grup municipal i aquesta instància que és per una multa, o dues, es va entrar
una instància; es va pensar que era un recurs i ara l’hem recuperat i la respondrem,
no com un recurs a la multa, si no que respondrem a vostè com a ciutadà.
Sr. Josep M. Soldevila:
Estic d’acord amb això, però és que la meva no és pas per la instància, és
per no contestar-la. No com a particular, per no contestar les instàncies. Perquè
jo deia que hi havia molta gent que em deia que es tardava molt a contestar les
instàncies, i al final ho he hagut de comprovat jo com a regidor.
Sr. Jordi Casals:
M’ha entès el que li he dit? Ho havíem
tramitat com al·legació. Nosaltres intentem respondre abans del termini màxim
que tenim, que són tres mesos, i intentem fer-ho.
Sr. DAVID
OLIVARES:
5.7.-
És pel tema de les piscines d’estiu. Ens han informat, i a més ho hem pogut
comprovar, que el que són les dues piscines, s’ha ensiliconat tot, el que és la
rajola, les juntes, s’ha posat tota una junta al votant de les piscines de
silicona i volíem saber a què està degut, si és que ha saltat el que hi havia i
s’ha reparat amb silicona, o a què ha estat degut. Inclús la canalla l’arranca
i hi juga, perquè, a més, està mal fet.
Respon el Sr. Jaume Vivet:
Això t’ho he de demanar,
perquè no en tinc constància. T’ho demanaré i quan ho tingui, faré com el mes
passat, que et vaig contestar per escrit a través d’en Josep M o com sigui.
5.8.-
De les piscines, si m’ho permeten, això m’ho han informat i no sé si és
veritat o és mentida, però és possible que els treballadors, els operaris que
van venir a fer la piscina, dormissin als vestidors de la piscina? En tenen
coneixement d’això? això ens ho han informat i no sabem si és veritat o és
mentida i per això us ho demanem.
Respon el Sr. Jaume Vivet:
A mi no em consta que hi
dormissin els operaris a la piscina. No em consta. Sé que hi treballaven moltes
hores, que plegaven tard i s’hi posaven d’hora, però no em consta que dormissin
allà.
Sr. David Olivares:
Ens podrien informar on dormien? En un hotel, o...?
Sr. Jaume Vivet:
Això és una pregunta que
s’hauria de fer a l’empresa. A mi, si voleu, us puc donar l’adreça de l’empresa
i els ho demaneu a ells.
Sr. David Olivares:
Home, és que si contractem una empresa que sigui una mica més barata, però
té els seus treballadors dormint en uns vestidors! Per qui ens ha informat, jo
gairebé m’ho crec.
Sr. Jaume Vivet:
Això ho diu vostè, jo
discrepo.
Sr. David Olivares:
Per qui ens ha informat, gairebé ha de ser veritat!
Sr. Jaume Vivet:
Jo discrepo, jo discrepo, jo
discrepo.
Sr. David Olivares:
I és bastant greu, això.
Sr. Jaume Vivet:
Bé, en tot cas, si vol,
també li faré arribar l’adreça de l’empresa i els demana a ells on dormien.
Sr. David Olivares:
Si, si.
Sr. Jaume Vivet:
És un tema particular entre
l’empresa i els treballadors. No poden dormir allà, no hi poden dormir!
Sr. David Olivares:
Però, és clar! L’Ajuntament ha de tenir constància que dormien allà!
Sr. Jaume Vivet:
Si vostè em demana on
dormien, jo li he de dir que no ho sé, perquè qui lloga la fonda, o l’hotel o
el que sigui, és l’empresa. Nosaltres contractem l’empresa. Si es van quedar a
dormir a la piscina, no s’hi havien de quedar a dormir a la piscina!
Sr. David Olivares:
Doncs es quedaven.
Sr. Jaume Vivet:
Bé, a mi no em consta!
5.9.-
Tema del carnaval d’estiu: ens està molt bé el Carnaval d’estiu, però
aquest any, potser s’està començant a fer una mica gran i falta una mica de
control. Només s’havia de veure, des de la policia local fins al Moskou, el que
hi havia, des de vailets de 13 i 14 anys en unes condicions lamentables; no sé
quin tipus de seguretat hi havia, perquè tampoc és un carnaval que organitzi
l’Ajuntament, no és una cosa que fem nosaltres. I saber quin control s’està
portant, també, perquè hi ha molts bars que sabem que... és clar! Aquesta
mainada en algun lloc compra la beguda i estem parlant de vailets de 14 o 15
anys, el que més en tenia.
Respon el Sr. Jaume Vivet:
És una festa que es comença
a fer gran. Jo deixaré que respongui en Jordi Casals. Jo només vull fer una
crida a tots els pares d’aquests nens de 13 i 14 anys que són al Carnaval i que
potser agafen alguna bufa. Jo demanaria on són els seus pares, perquè penso que
hi ha d’haver els seus pares, allà. Penso
que és un problema que, de rebot el tenim a l’Ajuntament, però el
problema inicial és dels pares i uns pares que deixen anar els seus fills allà
i ells no sé on van, penso que d’entrada és un problema dels pares, això
d’entrada! Llavors, de rebot el tenim nosaltres.
Sr. Jordi Casals:
Estic absolutament d’acord
amb el que diu l’alcalde, perquè estem parlant de menors i els responsables
dels menors són els seus pares. I en primer lloc hem de tenir en compte que el
carnaval d’estiu és una activitat privada; a diferència del Carnaval o de la
festa major o altres festes de Torelló, que nosaltres hi hem pogut intervenir
amb els organitzadors, perquè també som impulsors i col·laboradors des de
l’Ajuntament, i els resultats milloren, són positius, això és una activitat que
fa pocs anys que es fa; s’impulsa a nivell privat i el que és veritat, és que
aquest any realment ha agafat unes dimensions que ningú esperava, perquè és
difícil d’esperar; és difícil d’esperar per les vies de les convocatòries, etc.
I el que està clar, és que hem de parlar-ne i així ja vam quedar amb la sala de
festes que ho promociona, de parlar a veure què es fa.
Sr. David Olivares:
Se’ls obliga a llogar alguna assegurança de responsabilitat civil, tema
d’ambulàncies..? perquè, és clar! Per una simple cursa, la llei hi obliga, diu
que cal tenir una ambulància, que cal tenir una assegurança de responsabilitat
civil... tot això, l’Ajuntament ho ha comunicat a aquesta empresa, que estan
obligats a fer-ho?
Sr. Jordi Casals:
Nosaltres cada any els hem
reclamat que posin l’ambulància, veient ja l’any passat, que tenia un volum
important i que aquest any, com a mínim es podia repetir allò. Òbviament, el
que hem de posar, és les bases del que passa aquest dia i com s’ha de poder
tirar endavant, o no. Òbviament que s’ha de posar... si més no, hem de
posar-nos a treballar amb un criteri de mètode, com és tota la resta: saber si
s’ha de tirar endavant aquesta festa que s’impulsa a nivell privat, de la
mateixa manera o no, i si s’ha de fer així, prendre les mesures, en les
reunions regulars, perquè ja no és una simple festa petita, si no que ja és una
cosa important i hem d’establir aquest criteri de mètode. Preveient el que ja
va passar, es va demanar que prenguessin mesures, però el que si que està clar
–i segurament hi estem d’acord- és en el fet aquest, de crear un criteri de
mètode, de dir; escolteu, si això s’ha de fer, cal fer-ho així, així i així.
Sr. JOAN MANEL CASTILLO:
5.10.-
Jo vull fer un prec-pregunta, en relació al tema de la mesquita del Marta
Mata, a veure si podem tancar d’una vegada aquest tema. Voldria començar a
dirigir-me al Sr.. Alcalde sobre una pregunta que li vaig fer farà un mes
enrere, sobre el tema de si es deixaria un altre any l’escola al col·lectiu,
per convertir-se en mesquita i que el col·lectiu magrebí hi pogués anar a
resar.
Quan són les deu i quatre minuts del vespre, s’absenta de la sessió el
Sr. David Olivares.
La resposta va ser que si, que ja n’havien parlat; s’ho havien mirat i que
si que els deixarien les instal·lacions. Ara, em va deixar bastant clar que
l’última paraula la tenia el Departament d’Ensenyament. Fins aquí ho hem trobat
tot correcte; el que passa, que un mes més tard em trobo al diari El 9 Nou,
exactament el dilluns 14 de juliol, un article on vostè diu: “durant el petit
torn d’intervencions al final del sopar, l’alcalde els va dir que fa mesos que
n’estem parlant i que entre altres raons per concretar-ho, aviat és l’any que ve,
que el Ramadà s’escau gairebé quinze dies abans en el calendari i el gimnàs de
l’escola Marta Mata no es podrà utilitzar, perquè encara no haurà acabat el
curs. Una nau en el polígon industrial sembla ara mateix l’alternativa més
possible”.
Amb aquestes declaracions, a qui pretenen enganyar? Perquè ni a nosaltres,
ni al poble els enganyaràs, bé, els enganyareu.
I on vull arribar amb tot això? doncs sincerar-nos d’una vegada, tant per
part vostra com per part nostra; nosaltres, ni som racistes, ni som xenòfobs,
ni som res del que diuen vostès.
Sr. JAUME VIVET:
Gens ni mica, gens ni mica!
Sr. JOAN MANEL CASTILLO:
Ens van presentar a PxC Torelló, perquè vèiem com estava perillant la
nostra identitat i la dels nostres fills, que són realment els que ho pagaran.
La nostra tasca és i serà la de dir a tothom la veritat; d’ensenyar les grans
mentides que vostès estan posat sobre la taula i que estan afavorint aquest
col·lectiu marroquí, purament i només pel vot que tan important és per a
vostès, indiferentment del que pensin la
resta de la ciutadania. Ara em podrien dir vostès que això és una clara
evidència sobre aquest col·lectiu, però mirin vostès: ho veuen bastant pitjor
que jo; aquest tema, nosaltres no hi tindríem res en contra d’aquesta gent i,
vaja! No hi tenim res en contra, sempre i quan compleixin les mateixes
ordenances, tant cíviques, com morals, com per exemple seria la integració
total al nostre país, amb tot el que comporta, tant al moral, com al social. A
veure: per què hem de retirar les creus de les nostres escoles, quan estem en
un país cristià? Practicants o no, no hem d’aprofundir, però és cristià. Per
què no compleixen l’ordenança de civisme, quan nosaltres hem de complir-les al
màxim, i fins i tot som perseguits en alguns casos? Per què no se’ls investiga
quan cobren algun tipus d’ajuda, estan treballant il·legalment i aquí no passa
res?
Sr. JAUME VIVET:
Perdona la interrupció, però estàvem parlant d’un prec o una pregunta.
Això, sembla el discurs d’investidura de no sé què. Perdona’m! fes-me la
pregunta directa i deixem-ho estar, i et contestaré.
Sr. JOAN MANEL CASTILLO:
Si, perquè és llarg!
Sr. JAUME VIVET:
És que estem parlant d’una pregunta, no és un discurs! Estem parlant d’una
pregunta... és un posicionament molt clar i estem parlant d’una pregunta, no de
posicionaments.
Sr. JOAN MANEL CASTILLO:
Bé, doncs preguntaria, la pregunta.
Quan són les deu i set minuts del vespre, es reincorpora a la sessió el
Sr. David Olivares.
Que ens expliqui tota la veritat sobre les negociacions que té amb aquest
col·lectiu, amb el president del Consell de Marroquins d’Osona i amb més
persones relacionades amb aquest tema, sobre el tema de la nau, en concret, per
fer una mesquita, sigui ara, sigui l’any vinent o sigui quan sigui. Que ens ho
deixi clar i no ens haguem d’assabentar per tercers.
Respon el Sr. Jaume Vivet:
De moment és escola, vaja!
Bé, ja fa tres anys que evidentment se’ls cedeix aquest espai; nosaltres aquest
any no hi hem intervingut, perquè vam dir que es posessin d’acord, evidentment,
com a Ajuntament, amb direcció, i direcció és qui demana al Departament
l’autorització per poder cedir aquest espai durant el mes que dura el ramadà.
Evidentment, tenim una demanda no d’ara, ni d’aquest any, si no des del dia que
vam entrar, per part d’aquest col·lectiu, per tenir un espai de culte per
portar a terme les seves oracions, aprendre l’Alcorà, aprendre el que sigui, és
la seva cultura. A partir d’aquí, jo tinc amics catalans que estan a Xile i per
Sant Joan, van celebrar Sant Joan; no hem pas d’anar tan lluny. Jo m’ho miro
amb un fet de normalitat; vostès em penso que s’ho miren d’una altra manera, no
sé si racista o no, però de totes maneres, d’una altra manera i els en puc
ensenyar alguna mostra: fer aquesta campanya penso que Déu ni do! N’hi ha un
altre plantat a les escoles, cotxes de TV3 amb el mateix cartellet, un altre
cotxe de TV3; penso que vostès promocionen la integració, són maneres de
veure-ho, inclús en senyals, si apliquem l’ordenança de civisme, potser els
tocarà el rebre i tot.
Bé, dit això, passo a
respondre la pregunta: efectivament! Tenim una petició, una de les demandes que
fan ells com a grup, és poder tenir un espai per poder anar a resar. En aquests
moments, també tenim una llei que hem de complir l’any 2019 –falten molts anys-.
L’altre dia, el Sr. Josep M em va dir que el 2019 qui sap on serem, entenem que
si, qui sap on serem, però en tot cas, no podem esperar al 2019 per
resoldre-ho; la nostra voluntat és començar-ho a preparar, tenir-ho a punt i,
per tant, el que hem de fer és destinar uns usos, uns usos que vol dir que
n’hem parlat amb ells, ells estan d’acord; jo, en aquestes declaracions que
vostè m’ha dit, les vaig fer precisament allà sopant, sopant i en públic, amb
el micro a la mà; he de dir que quan estàs allà amb ells et sents molt ben
acollit; aquí, tots els que hi hem estat em penso que tothom hi ha estat molt
bé i vostès també podrien venir, ve el mossèn, també. Em sembla, perdoni, però
vostè té una hipocresia i una cara de ferro, que ni una enclusa la té tan
forta! Perdoni que li digui així, perquè dir el que està dient aquí, fer
aquesta pregunta amb la mala llet que l’està fent vostè, perdoni, perdoni.
Estic molt tranquil, el que no entenc és la barra que té.
Ho estem intentant; en
aquests moments hem parlat amb el Departament d’Afers Religiosos. Ja anem fent
cosetes, però hi ha coses, com he dit abans, que s’han de portar de manera
discreta i exposar-ho quan toca, i tant que ho exposarem quan toqui, i tant! Em
sembla que totes les persones que han passat per aquesta cadira que estic jo
ara, totes han explicat les coses quan s’han d’explicar, però ja que m’ho ha
demanat, li diré: estem treballant, en el sentit que ja hem tingut diverses
reunions. Ells han de complir una normativa; l’Ajuntament no els regalarà un terreny,
no els regalarà una nau, no els regalarà res, absolutament; és a l’inrevés el
que estem fent! Els estem dient el que han de complir per fer això! els estem
dient que primer han de tenir un ús, perquè han mirat diversos locals i resulta
que quan en troben un que per lloguer el poden pagar, llavors resulta que no hi
ha ús, o sigui que en primer lloc, hem de definir els usos; i per definir els
usos, no podem dir un local allà, que hi ha un senyor que és el propietari...
va! Aquell! No, hem de fer unes zones i dins d’aquestes zones han de triar,
perquè si no, estaríem afavorint un propietari d’un local per a una activitat
concreta. Hem parlat amb ells i un dels llocs que sembla adequat, són els polígons
industrials, per diversos motius: per temes d’aparcament, perquè normalment fan
la seva activitat quan no hi ha activitat al polígon; això vol dir que hi ha
aparcaments lliures, hi ha mobilitat. Això muntar-ho a la plaça Nova o al
centre del poble seria un problema de mobilitat, i greu! I tampoc hi ha locals
suficientment grans; estem parlant d’una nau de 400-500 metres quadrats, un
espai que els vagi bé. Jo penso que una manera d’integrar-los és que ells
puguin continuar fent la seva. Jo, si anés a viure al Marroc, segurament no em convertiria
pas a l’Islam, continuaria essent catòlic i si sabés o pogués anar a una missa,
també hi aniria, potser! El que és creient, el que no ho és...
Sr. Joan Manel Castillo:
Et farien fora!
Sr. Jaume Vivet:
Bé, no ho sé. Potser anem
més endavant nosaltres”. Allà, una de les peticions que es va fer allà, és
donar més protagonisme precisament a les senyores, perquè allà estàvem menjant
un sopar que havien fet les senyores, les dones i precisament una de les
persones que va parlar, va fer un al·legat a favor de les dones; i això és
l’evolució, penso jo, de totes les societats; ara, és clar! Si comencem amb tot
això que he ensenyat jo aquí, em sembla que això és l’altra cara de la moneda.
Una altra cosa és dir: si tant amics sou, si tant els coneixes, el que hem de
fer potser és donar-los un cop de mà i dir: vinga, tu! Estem al costat, anem a
parlar amb l’alcalde a veure on podeu muntar aquest tripijoc, i repeteixo:
complint tota la normativa; estem parlant de normatives d’urbanisme,
d’insonorització del local, tot el que comporti, d’incendis, tot, tot, i això
ho han de fer ells, és una de les coses que els diem: us veieu capaços de fer
tot això? ells ens han fet una demanda de tècnics, han demanat a quins tècnics
poden anar. Nosaltres, com Ajuntament no us podem assessorar; us ha
d’assessorar un tècnic extern que és qui us ha de dir què heu de complir. I
aleshores, com fa qualsevulla empresa que vulgui instal·lar-se a Torelló,
qualsevol activitat, ens trobem, en parlem, pot ser aquí, pot ser allà, però
primer hem de destinar uns usos.
Això és lent, tardarem mig
any, set, vuit mesos, perquè hem d’anar a la Comissió d’Urbanisme, ho han
d’informar i, per tant, l’any vinent segurament no es podrà fer al Marta Mata,
potser haurem de buscar un altre espai, però un altre espai, què vol dir? Que
si és una nau i hi ha un lloguer, l’hauran de pagar ells, l’Ajuntament no els
hem afavorit en res, no els hem donat res, no els hem pagat res! És que m’ho
esteu venent d’una manera que sembla que posem la catifa i no és així. Són
ciutadans com nosaltres, que han de complir la mateixa normativa que nosaltres
si volen fer aquesta activitat. Em sembla que són les paraules més curtes i
justes, o sigui, justes per lo curtes que són, que podem dir. I si algú més hi
vol afegir alguna cosa, jo penso que és el que hem estat parlant i em sembla
que és el més natural del món. A Manlleu, n’hi ha; a Vic, n’hi ha; a Olot, n’hi
ha... de què estem parlant? Francament, si vostès hi veuen el dimoni, perdonin,
però el dimoni porta cua i banyes i allà no n’hi ha cap que en porti!
Sr. Joan Manel Castillo:
En primer lloc, volia arribar aquí amb aquestes fotos que m’ha ensenyat,
perquè ja sabia que me les trauria; el que passa és que estem en un Ajuntament
que de democràcia... ho veuen d’una altra manera i no em deixen expressar de la
manera que voldria i aquesta campanya ha estat una manera potser molt suau,
d’aturar una manifestació que s’estava muntant, que ens havia arribat a nosaltres
que volien muntar una manifestació a base de pancartes, gent, no solament de
Torelló, de diversos pobles i jo li vaig comentar a en Josep M., li vaig
comentar a en David que s’estava muntant això i aquesta no és la nostra manera de
treballar; havíem de fer alguna cosa; la manera més suau era fer això, intentar
aturar; ara, transmetre el malestar de moltíssima gent amb aquest tema.
Sr. Jaume Vivet:
Aquesta gent que té aquest
malestar, pateixen profundament d’un desconeixement de la situació, pateixen de
manca d’informació, segur, perquè ningú d’aquests que em diu vostè ens ha
vingut a veure per saber què passa, ningú.
Sr. Joan Manel Castillo:
És que no vindran! A veure: el segon punt és que...
Sr. David Olivares:
Si deixa parlar al Sr. Galobardes, parlaré jo també, perquè això ja és una
presa de pèl!
Lluís Sabatés
