pxc torelló

pxc torelló

jueves, 25 de septiembre de 2014

PRECS I PREGUNTES: PXC TORELLÓ


Sr. JOSEP M. SOLDEVILA:

5.5.-
Últimament ja veieu que per fenòmens atmosfèrics tenim un punt negre, que és la placeta d’en Pujol. I més que tot, ho dic, perquè últimament, entre pedregades i inundacions veiem que és un punt que tots els carrers baixen i van a parar allà. Crec que hauríem de controlar una mica i mirar com està el clavegueram i, si no, ampliar tubs o buscar una solució, perquè tenim el riu al costat i allà tenim un merder que el tindrem cada any i de moment és el que tenim, que tots els carrers baixen avall; aquesta és una de les prioritats, perquè hem de fer moltes actuacions.


Respon el Sr. Jaume Vivet:
Jo entenc que aquí aquesta setmana en Lluís està movent tothom per veure si podem tenir una reunió i parlem bàsicament no només d’aquest punt, si no que n’hi ha dos o tres que, tot i que algun s’ha arreglat, perquè crec que a la plaça, on es va intervenir no s’ha tornat a repetir el problema, i Déu ni do el que va ploure! També hem de dir que va ser una pluja excepcional. Jo no l’he vist mai: 60 litres en l’estona que van caure... el tema de la pedregada un altre cas. Potser entenc que tenim el que tenim, és veritat que hi ha un pla de clavegueram que en el seu moment es va desestimar, també s’ha de dir així, perquè jo repeteixo que quan es va presentar jo era a la reunió i ens el van fer tornar a endreçar. Es fa el que es pot en clavegueram, s’està intervenint, o es vol intervenir en l’avinguda del Castell i avinguda dels Pirineus, que allà tenim un problema greu i també es va inundar un garatge; tenim el sector aquest que heu dit d ela placeta d’en Pujol i en tenim un altre, que és més de tant en tant, que és al carrer de Sant Antoni, al final del carrer de Sant Antoni, que allà potser és el punt més fàcil, potser es pot fer algun embornal que vagi directe al riu, perquè és aigua pluvial.
Tot això, aquesta setmana ens veiem i en parlem; estem parlant de dos fets en poc més d’un mes i potser si que ens hem de preparar, perquè si això comença a ser habitual doncs potser hem de fer alguna cosa; no pot ser que hi hagi comerços o particulars que, cada vegada que plou una mica de forma excepcional, se’ls inunda tot. Hem de mirar de buscar-hi una solució.
També hem de dir una altra cosa, també s’ha de dir: hi va haver embornals que van quedar tapats per les fulles; quan cau pedra, quan cau molta aigua, els arbres perden la fulla i queden els embornals tapats; per exemple, el del final del carrer de Ges d’Avall, també era un pantà i allò va ser només embornals tapats per fulles dels arbres de Can Parrella, baixava la fulla i va tapar l’embornal. Quan plou tant és difícil poder estar arreu.


5.6.-
El ple passat ja ho vaig dir, i això va pel Sr. Casals, va per vostè, això? em contestarà la moció? Perquè les mocions són per contestar-les! La instància, vull dir, perquè les instàncies són per contestar-les. Jo ja li vaig dir per poder parlar amb vostè, però és que arriba un moment que dic, potser essent regidor, potser no es responen les instàncies als regidors!


Respon el Sr. Jordi Casals:
La instància reclamada al ple, és una instància a nivell personal, no és a nivell de grup municipal; vull dir que quedi constància en acta que és una instància particular, no és del grup municipal i aquesta instància que és per una multa, o dues, es va entrar una instància; es va pensar que era un recurs i ara l’hem recuperat i la respondrem, no com un recurs a la multa, si no que respondrem a vostè com a ciutadà.


Sr. Josep M. Soldevila:
Estic d’acord amb això, però és que la meva no és pas per la instància, és per no contestar-la. No com a particular, per no contestar les instàncies. Perquè jo deia que hi havia molta gent que em deia que es tardava molt a contestar les instàncies, i al final ho he hagut de comprovat jo com a regidor.


Sr. Jordi Casals:
 M’ha entès el que li he dit? Ho havíem tramitat com al·legació. Nosaltres intentem respondre abans del termini màxim que tenim, que són tres mesos, i intentem fer-ho.


Sr. DAVID OLIVARES:

5.7.-
És pel tema de les piscines d’estiu. Ens han informat, i a més ho hem pogut comprovar, que el que són les dues piscines, s’ha ensiliconat tot, el que és la rajola, les juntes, s’ha posat tota una junta al votant de les piscines de silicona i volíem saber a què està degut, si és que ha saltat el que hi havia i s’ha reparat amb silicona, o a què ha estat degut. Inclús la canalla l’arranca i hi juga, perquè, a més, està mal fet.


Respon el Sr. Jaume Vivet:
Això t’ho he de demanar, perquè no en tinc constància. T’ho demanaré i quan ho tingui, faré com el mes passat, que et vaig contestar per escrit a través d’en Josep M o com sigui.


5.8.-
De les piscines, si m’ho permeten, això m’ho han informat i no sé si és veritat o és mentida, però és possible que els treballadors, els operaris que van venir a fer la piscina, dormissin als vestidors de la piscina? En tenen coneixement d’això? això ens ho han informat i no sabem si és veritat o és mentida i per això us ho demanem.


Respon el Sr. Jaume Vivet:
A mi no em consta que hi dormissin els operaris a la piscina. No em consta. Sé que hi treballaven moltes hores, que plegaven tard i s’hi posaven d’hora, però no em consta que dormissin allà.


Sr. David Olivares:
Ens podrien informar on dormien? En un hotel, o...?


Sr. Jaume Vivet:
Això és una pregunta que s’hauria de fer a l’empresa. A mi, si voleu, us puc donar l’adreça de l’empresa i els ho demaneu a ells.


Sr. David Olivares:
Home, és que si contractem una empresa que sigui una mica més barata, però té els seus treballadors dormint en uns vestidors! Per qui ens ha informat, jo gairebé m’ho crec.


Sr. Jaume Vivet:
Això ho diu vostè, jo discrepo.


Sr. David Olivares:
Per qui ens ha informat, gairebé ha de ser veritat!


Sr. Jaume Vivet:
Jo discrepo, jo discrepo, jo discrepo.


Sr. David Olivares:
I és bastant greu, això.


Sr. Jaume Vivet:
Bé, en tot cas, si vol, també li faré arribar l’adreça de l’empresa i els demana a ells on dormien.


Sr. David Olivares:
Si, si.


Sr. Jaume Vivet:
És un tema particular entre l’empresa i els treballadors. No poden dormir allà, no hi poden dormir!


Sr. David Olivares:
Però, és clar! L’Ajuntament ha de tenir constància que dormien allà!


Sr. Jaume Vivet:
Si vostè em demana on dormien, jo li he de dir que no ho sé, perquè qui lloga la fonda, o l’hotel o el que sigui, és l’empresa. Nosaltres contractem l’empresa. Si es van quedar a dormir a la piscina, no s’hi havien de quedar a dormir a la piscina!


Sr. David Olivares:
Doncs es quedaven.


Sr. Jaume Vivet:
Bé, a mi no em consta!


5.9.-
Tema del carnaval d’estiu: ens està molt bé el Carnaval d’estiu, però aquest any, potser s’està començant a fer una mica gran i falta una mica de control. Només s’havia de veure, des de la policia local fins al Moskou, el que hi havia, des de vailets de 13 i 14 anys en unes condicions lamentables; no sé quin tipus de seguretat hi havia, perquè tampoc és un carnaval que organitzi l’Ajuntament, no és una cosa que fem nosaltres. I saber quin control s’està portant, també, perquè hi ha molts bars que sabem que... és clar! Aquesta mainada en algun lloc compra la beguda i estem parlant de vailets de 14 o 15 anys, el que més en tenia.


Respon el Sr. Jaume Vivet:
És una festa que es comença a fer gran. Jo deixaré que respongui en Jordi Casals. Jo només vull fer una crida a tots els pares d’aquests nens de 13 i 14 anys que són al Carnaval i que potser agafen alguna bufa. Jo demanaria on són els seus pares, perquè penso que hi ha d’haver els seus pares, allà. Penso  que és un problema que, de rebot el tenim a l’Ajuntament, però el problema inicial és dels pares i uns pares que deixen anar els seus fills allà i ells no sé on van, penso que d’entrada és un problema dels pares, això d’entrada! Llavors, de rebot el tenim nosaltres.


Sr. Jordi Casals:
Estic absolutament d’acord amb el que diu l’alcalde, perquè estem parlant de menors i els responsables dels menors són els seus pares. I en primer lloc hem de tenir en compte que el carnaval d’estiu és una activitat privada; a diferència del Carnaval o de la festa major o altres festes de Torelló, que nosaltres hi hem pogut intervenir amb els organitzadors, perquè també som impulsors i col·laboradors des de l’Ajuntament, i els resultats milloren, són positius, això és una activitat que fa pocs anys que es fa; s’impulsa a nivell privat i el que és veritat, és que aquest any realment ha agafat unes dimensions que ningú esperava, perquè és difícil d’esperar; és difícil d’esperar per les vies de les convocatòries, etc. I el que està clar, és que hem de parlar-ne i així ja vam quedar amb la sala de festes que ho promociona, de parlar a veure què es fa.


Sr. David Olivares:
Se’ls obliga a llogar alguna assegurança de responsabilitat civil, tema d’ambulàncies..? perquè, és clar! Per una simple cursa, la llei hi obliga, diu que cal tenir una ambulància, que cal tenir una assegurança de responsabilitat civil... tot això, l’Ajuntament ho ha comunicat a aquesta empresa, que estan obligats a fer-ho?


Sr. Jordi Casals:
Nosaltres cada any els hem reclamat que posin l’ambulància, veient ja l’any passat, que tenia un volum important i que aquest any, com a mínim es podia repetir allò. Òbviament, el que hem de posar, és les bases del que passa aquest dia i com s’ha de poder tirar endavant, o no. Òbviament que s’ha de posar... si més no, hem de posar-nos a treballar amb un criteri de mètode, com és tota la resta: saber si s’ha de tirar endavant aquesta festa que s’impulsa a nivell privat, de la mateixa manera o no, i si s’ha de fer així, prendre les mesures, en les reunions regulars, perquè ja no és una simple festa petita, si no que ja és una cosa important i hem d’establir aquest criteri de mètode. Preveient el que ja va passar, es va demanar que prenguessin mesures, però el que si que està clar –i segurament hi estem d’acord- és en el fet aquest, de crear un criteri de mètode, de dir; escolteu, si això s’ha de fer, cal fer-ho així, així i així.


Sr. JOAN MANEL CASTILLO:

5.10.-
Jo vull fer un prec-pregunta, en relació al tema de la mesquita del Marta Mata, a veure si podem tancar d’una vegada aquest tema. Voldria començar a dirigir-me al Sr.. Alcalde sobre una pregunta que li vaig fer farà un mes enrere, sobre el tema de si es deixaria un altre any l’escola al col·lectiu, per convertir-se en mesquita i que el col·lectiu magrebí hi pogués anar a resar.


Quan són les deu i quatre minuts del vespre, s’absenta de la sessió el Sr. David Olivares.


La resposta va ser que si, que ja n’havien parlat; s’ho havien mirat i que si que els deixarien les instal·lacions. Ara, em va deixar bastant clar que l’última paraula la tenia el Departament d’Ensenyament. Fins aquí ho hem trobat tot correcte; el que passa, que un mes més tard em trobo al diari El 9 Nou, exactament el dilluns 14 de juliol, un article on vostè diu: “durant el petit torn d’intervencions al final del sopar, l’alcalde els va dir que fa mesos que n’estem parlant i que entre altres raons per concretar-ho, aviat és l’any que ve, que el Ramadà s’escau gairebé quinze dies abans en el calendari i el gimnàs de l’escola Marta Mata no es podrà utilitzar, perquè encara no haurà acabat el curs. Una nau en el polígon industrial sembla ara mateix l’alternativa més possible”.
Amb aquestes declaracions, a qui pretenen enganyar? Perquè ni a nosaltres, ni al poble els enganyaràs, bé, els enganyareu.
I on vull arribar amb tot això? doncs sincerar-nos d’una vegada, tant per part vostra com per part nostra; nosaltres, ni som racistes, ni som xenòfobs, ni som res del que diuen vostès.


Sr. JAUME VIVET:
Gens ni mica, gens ni mica!


Sr. JOAN MANEL CASTILLO:
Ens van presentar a PxC Torelló, perquè vèiem com estava perillant la nostra identitat i la dels nostres fills, que són realment els que ho pagaran. La nostra tasca és i serà la de dir a tothom la veritat; d’ensenyar les grans mentides que vostès estan posat sobre la taula i que estan afavorint aquest col·lectiu marroquí, purament i només pel vot que tan important és per a vostès, indiferentment  del que pensin la resta de la ciutadania. Ara em podrien dir vostès que això és una clara evidència sobre aquest col·lectiu, però mirin vostès: ho veuen bastant pitjor que jo; aquest tema, nosaltres no hi tindríem res en contra d’aquesta gent i, vaja! No hi tenim res en contra, sempre i quan compleixin les mateixes ordenances, tant cíviques, com morals, com per exemple seria la integració total al nostre país, amb tot el que comporta, tant al moral, com al social. A veure: per què hem de retirar les creus de les nostres escoles, quan estem en un país cristià? Practicants o no, no hem d’aprofundir, però és cristià. Per què no compleixen l’ordenança de civisme, quan nosaltres hem de complir-les al màxim, i fins i tot som perseguits en alguns casos? Per què no se’ls investiga quan cobren algun tipus d’ajuda, estan treballant il·legalment i aquí no passa res?


Sr. JAUME VIVET:
Perdona la interrupció, però estàvem parlant d’un prec o una pregunta. Això, sembla el discurs d’investidura de no sé què. Perdona’m! fes-me la pregunta directa i deixem-ho estar, i et contestaré.


Sr. JOAN MANEL CASTILLO:
Si, perquè és llarg!


Sr. JAUME VIVET:
És que estem parlant d’una pregunta, no és un discurs! Estem parlant d’una pregunta... és un posicionament molt clar i estem parlant d’una pregunta, no de posicionaments.


Sr. JOAN MANEL CASTILLO:
Bé, doncs preguntaria, la pregunta.


Quan són les deu i set minuts del vespre, es reincorpora a la sessió el Sr. David Olivares.


Que ens expliqui tota la veritat sobre les negociacions que té amb aquest col·lectiu, amb el president del Consell de Marroquins d’Osona i amb més persones relacionades amb aquest tema, sobre el tema de la nau, en concret, per fer una mesquita, sigui ara, sigui l’any vinent o sigui quan sigui. Que ens ho deixi clar i no ens haguem d’assabentar per tercers.


Respon el Sr. Jaume Vivet:
De moment és escola, vaja! Bé, ja fa tres anys que evidentment se’ls cedeix aquest espai; nosaltres aquest any no hi hem intervingut, perquè vam dir que es posessin d’acord, evidentment, com a Ajuntament, amb direcció, i direcció és qui demana al Departament l’autorització per poder cedir aquest espai durant el mes que dura el ramadà. Evidentment, tenim una demanda no d’ara, ni d’aquest any, si no des del dia que vam entrar, per part d’aquest col·lectiu, per tenir un espai de culte per portar a terme les seves oracions, aprendre l’Alcorà, aprendre el que sigui, és la seva cultura. A partir d’aquí, jo tinc amics catalans que estan a Xile i per Sant Joan, van celebrar Sant Joan; no hem pas d’anar tan lluny. Jo m’ho miro amb un fet de normalitat; vostès em penso que s’ho miren d’una altra manera, no sé si racista o no, però de totes maneres, d’una altra manera i els en puc ensenyar alguna mostra: fer aquesta campanya penso que Déu ni do! N’hi ha un altre plantat a les escoles, cotxes de TV3 amb el mateix cartellet, un altre cotxe de TV3; penso que vostès promocionen la integració, són maneres de veure-ho, inclús en senyals, si apliquem l’ordenança de civisme, potser els tocarà el rebre i tot.
Bé, dit això, passo a respondre la pregunta: efectivament! Tenim una petició, una de les demandes que fan ells com a grup, és poder tenir un espai per poder anar a resar. En aquests moments, també tenim una llei que hem de complir l’any 2019 –falten molts anys-. L’altre dia, el Sr. Josep M em va dir que el 2019 qui sap on serem, entenem que si, qui sap on serem, però en tot cas, no podem esperar al 2019 per resoldre-ho; la nostra voluntat és començar-ho a preparar, tenir-ho a punt i, per tant, el que hem de fer és destinar uns usos, uns usos que vol dir que n’hem parlat amb ells, ells estan d’acord; jo, en aquestes declaracions que vostè m’ha dit, les vaig fer precisament allà sopant, sopant i en públic, amb el micro a la mà; he de dir que quan estàs allà amb ells et sents molt ben acollit; aquí, tots els que hi hem estat em penso que tothom hi ha estat molt bé i vostès també podrien venir, ve el mossèn, també. Em sembla, perdoni, però vostè té una hipocresia i una cara de ferro, que ni una enclusa la té tan forta! Perdoni que li digui així, perquè dir el que està dient aquí, fer aquesta pregunta amb la mala llet que l’està fent vostè, perdoni, perdoni. Estic molt tranquil, el que no entenc és la barra que té.
Ho estem intentant; en aquests moments hem parlat amb el Departament d’Afers Religiosos. Ja anem fent cosetes, però hi ha coses, com he dit abans, que s’han de portar de manera discreta i exposar-ho quan toca, i tant que ho exposarem quan toqui, i tant! Em sembla que totes les persones que han passat per aquesta cadira que estic jo ara, totes han explicat les coses quan s’han d’explicar, però ja que m’ho ha demanat, li diré: estem treballant, en el sentit que ja hem tingut diverses reunions. Ells han de complir una normativa; l’Ajuntament no els regalarà un terreny, no els regalarà una nau, no els regalarà res, absolutament; és a l’inrevés el que estem fent! Els estem dient el que han de complir per fer això! els estem dient que primer han de tenir un ús, perquè han mirat diversos locals i resulta que quan en troben un que per lloguer el poden pagar, llavors resulta que no hi ha ús, o sigui que en primer lloc, hem de definir els usos; i per definir els usos, no podem dir un local allà, que hi ha un senyor que és el propietari... va! Aquell! No, hem de fer unes zones i dins d’aquestes zones han de triar, perquè si no, estaríem afavorint un propietari d’un local per a una activitat concreta. Hem parlat amb ells i un dels llocs que sembla adequat, són els polígons industrials, per diversos motius: per temes d’aparcament, perquè normalment fan la seva activitat quan no hi ha activitat al polígon; això vol dir que hi ha aparcaments lliures, hi ha mobilitat. Això muntar-ho a la plaça Nova o al centre del poble seria un problema de mobilitat, i greu! I tampoc hi ha locals suficientment grans; estem parlant d’una nau de 400-500 metres quadrats, un espai que els vagi bé. Jo penso que una manera d’integrar-los és que ells puguin continuar fent la seva. Jo, si anés a viure al Marroc, segurament no em convertiria pas a l’Islam, continuaria essent catòlic i si sabés o pogués anar a una missa, també hi aniria, potser! El que és creient, el que no ho és...


Sr. Joan Manel Castillo:
Et farien fora!


Sr. Jaume Vivet:
Bé, no ho sé. Potser anem més endavant nosaltres”. Allà, una de les peticions que es va fer allà, és donar més protagonisme precisament a les senyores, perquè allà estàvem menjant un sopar que havien fet les senyores, les dones i precisament una de les persones que va parlar, va fer un al·legat a favor de les dones; i això és l’evolució, penso jo, de totes les societats; ara, és clar! Si comencem amb tot això que he ensenyat jo aquí, em sembla que això és l’altra cara de la moneda. Una altra cosa és dir: si tant amics sou, si tant els coneixes, el que hem de fer potser és donar-los un cop de mà i dir: vinga, tu! Estem al costat, anem a parlar amb l’alcalde a veure on podeu muntar aquest tripijoc, i repeteixo: complint tota la normativa; estem parlant de normatives d’urbanisme, d’insonorització del local, tot el que comporti, d’incendis, tot, tot, i això ho han de fer ells, és una de les coses que els diem: us veieu capaços de fer tot això? ells ens han fet una demanda de tècnics, han demanat a quins tècnics poden anar. Nosaltres, com Ajuntament no us podem assessorar; us ha d’assessorar un tècnic extern que és qui us ha de dir què heu de complir. I aleshores, com fa qualsevulla empresa que vulgui instal·lar-se a Torelló, qualsevol activitat, ens trobem, en parlem, pot ser aquí, pot ser allà, però primer hem de destinar uns usos.
Això és lent, tardarem mig any, set, vuit mesos, perquè hem d’anar a la Comissió d’Urbanisme, ho han d’informar i, per tant, l’any vinent segurament no es podrà fer al Marta Mata, potser haurem de buscar un altre espai, però un altre espai, què vol dir? Que si és una nau i hi ha un lloguer, l’hauran de pagar ells, l’Ajuntament no els hem afavorit en res, no els hem donat res, no els hem pagat res! És que m’ho esteu venent d’una manera que sembla que posem la catifa i no és així. Són ciutadans com nosaltres, que han de complir la mateixa normativa que nosaltres si volen fer aquesta activitat. Em sembla que són les paraules més curtes i justes, o sigui, justes per lo curtes que són, que podem dir. I si algú més hi vol afegir alguna cosa, jo penso que és el que hem estat parlant i em sembla que és el més natural del món. A Manlleu, n’hi ha; a Vic, n’hi ha; a Olot, n’hi ha... de què estem parlant? Francament, si vostès hi veuen el dimoni, perdonin, però el dimoni porta cua i banyes i allà no n’hi ha cap que en porti!


Sr. Joan Manel Castillo:
En primer lloc, volia arribar aquí amb aquestes fotos que m’ha ensenyat, perquè ja sabia que me les trauria; el que passa és que estem en un Ajuntament que de democràcia... ho veuen d’una altra manera i no em deixen expressar de la manera que voldria i aquesta campanya ha estat una manera potser molt suau, d’aturar una manifestació que s’estava muntant, que ens havia arribat a nosaltres que volien muntar una manifestació a base de pancartes, gent, no solament de Torelló, de diversos pobles i jo li vaig comentar a en Josep M., li vaig comentar a en David que s’estava muntant això i aquesta no és la nostra manera de treballar; havíem de fer alguna cosa; la manera més suau era fer això, intentar aturar; ara, transmetre el malestar de moltíssima gent amb aquest tema.


Sr. Jaume Vivet:
Aquesta gent que té aquest malestar, pateixen profundament d’un desconeixement de la situació, pateixen de manca d’informació, segur, perquè ningú d’aquests que em diu vostè ens ha vingut a veure per saber què passa, ningú.


Sr. Joan Manel Castillo:
És que no vindran! A veure: el segon punt és que...


Sr. David Olivares:

Si deixa parlar al Sr. Galobardes, parlaré jo també, perquè això ja és una presa de pèl!

ciu ,erc, psc i icv a favor dels 44 alcaldes inputats. VOTACIÓ: La proposta es desestima per majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, atenent el resultat que es detalla a continuació: * Vots favorables: 3, dels regidors del grup municipal de PxC.


3.1.1. GRUP MUNICIPAL DE PxC

3.1.1.1. Moció del Grup Municipal de PxC per formalitzar l'abandonament de l'Ajuntament de la Federació de Municipis de Catalunya - FMC

PROPOSTA:

Atès que la gestió dels fons públics exigeix un comportament exemplar als responsables polítics en l’exercici d’aquesta comesa, així com la màxima honradesa, rigor i transparència. La ciutadania té dret a saber com es gestionen els recursos comuns, per així poder analitzar, comprendre i fiscalitzar les decisions que prenen els responsables polítics.

Atès que cal racionalitzar l’entramat d’institucions i organismes públics, eliminar duplicitats i prescindir d’aquells que no aporten serveis o prestacions essencials, i que al cap i a la fi suposen una càrrega econòmica per als ciutadans, que financen amb els seus impostos una estructura laberíntica i mastodòntica d’entitats i administracions públiques.

Vist que el baròmetre del CIS del mes de juliol de 2014 posa de manifest que la inquietud pels episodis de corrupció creix entre la ciutadania i es consolida com a segona màxima preocupació. El 38,8% dels enquestats entre el 2 i el 12 de juny esmenten aquesta qüestió, enfront el 35,7% del passat mes de maig. Quatre anys enrere, al juny de 2010, aquest percentatge era només del 4,5%.

Atès que cal posar en pràctica mesures que restaurin el bon nom de la política i la tasca del servei públic, i dotin de legitimitat a les institucions públiques i les decisions que emanen d’elles.

Atès que la Fiscalia Anticorrupció té indicis de delicte en el pagament de dietes d’assistència i desplaçaments per  part de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) als 44 alcaldes i alcaldesses que formen part del seu Comitè Executiu. Entre els beneficiaris d’aquestes retribucions, que estan xifrades en un total de 294.615 euros abonats entre el gener de 2011 i l’octubre de 2012, i que podrien constituir sobresous encoberts, hi ha batlles de CiU, PP, ERC, PSC i ICV-EUiA.

Vist que el Jutjat número 1 de Sabadell esgrimeix “suficients indicis d'una pràctica irregular i prolongada en el temps”, i considera que podria constituir un delicte de malversació de fons. La interlocutòria en què la jutgessa anuncia la investigació dels fets considera que alguns dels pagaments no tindrien justificació, ja que corresponen a èpoques d’inactivitat, concretament a diversos mesos de l’any 2011, quan l’FMC va estar governada per una comissió gestora degut a la celebració de les eleccions municipals. D’altra banda estableix que els membres del Comitè Executiu rebien una prestació econòmica mensual fixa que s’establien en funció del càrrec ostentat a la FMC i no en base als desplaçaments fets ni a les dietes realitzades.

Atès que el cobrament de sobresous està expressament prohibit per la llei, ja que tots els càrrecs públics implicats cobren un salari dels seus respectius ajuntaments.

Vist que el desenllaç d’aquest episodi de pràctiques sota sospita presenta un alt potencial de resultar perjudicial per a la reputació de l’activitat política i per a les arques públiques. La Fiscalia de Barcelona demanarà la imputació de les 44 persones involucrades previsiblement al setembre, i cal, doncs, actuar amb anticipació per fer el que estigui a l’abast amb l’objectiu d’esmorteir i minimitzar els danys que se’n puguin derivar.

Atès que l’FMC es finança majoritàriament amb fons públics de diverses administracions, entre les quals els 650 ajuntaments inscrits, les diputacions i consells comarcals, que aquestes surten dels impostos dels contribuents.

Atès que l’ús fraudulent de fons públics és una pràctica reprovable que mereix la condemna i el rebuig social perquè sigui desterrada de la política. La gravetat d’aquesta activitat contrària als interessos generals s’accentua encara més en un context de crisi econòmica que empeny moltes famílies a viure amb precarietats i estretors, mentre es demana als ciutadans tota mena de sacrificis. Lluny d’això, les circumstàncies exigeixen austeritat i no tolerar cap mena d’utilització de diners públics per al lucre personal dels alcaldes i les alcaldesses en forma de compensacions econòmiques per altres conceptes que estan relacionats amb l’exercici del seu càrrec.

Per tots aquests motius el grup municipal de Plataforma per Catalunya sol·licita al Ple l’adopció dels següents acords:

És per tot això que el grup municipal de PxC proposa, al Ple de l’Ajuntament, l’adopció del següent acord:


Primer.- Formalitzar la baixa d’aquest ajuntament de la Federació de Municipis de Catalunya.

Segon.- Reclamar a la Federació de Municipis de Catalunya el retorn de les quotes abonades per aquest Ajuntament, corresponents als exercicis que està investigant la Fiscalia Anticorrupció.

Tercer.- Instar l’Oficina Anticorrupció a constituir una mesa conjunta de diàleg permanent amb representats de la política municipal de Catalunya que permeti als ens locals dotar-se d’eines de prevenció en la lluita contra el frau i la corrupció i qualsevol activitat il·legal o contrària als interessos generals o a la deguda gestió dels fons públics.

Quart.- Donar trasllat dels acords a les associacions de veïns, al Consell Comarcal, a la Diputació provincial, a l’Associació Catalana de Municipis i a Transparència Internacional España.


INTERVENCIONS:

Sr. DAVID OLIVARES:
Com a acusació particular, la Plataforma Sabadell lliure de corrupció, demanà el passat 16 de juliol la imputació dels 44 alcaldes investigats per haver cobrats supòsits sobresous de la Federació de Municipis de Catalunya. En l’escrit, la denúncia subratlla que la FMC va pagar 294.000 euros entre el gener del 2011 i l’octubre de 2012 als 44 alcaldes que formaven part del Comitè executiu. Els Mossos consideren que aquests pagaments podrien ser sobresous, ja que no es tractava de dietes variables en funció de les tasques desenvolupades, si no una quantitat mensual i fixa.
El comitè executiu de la Federació de Municipis de Catalunya, la FMC, ha aprovat cessar el Secretari General Adolfo Moreno, que va ser imputat pel cas mercuri, pels sobresous que presumptament van cobrar 44 alcaldes de l’entitat; Moreno és precisament qui cessant ja Secretari general, va advertir a qui era president el 2012, Manuel Bustos, de la possibilitat que la premsa s’assabentés dels presumptes sobresous; comentava el següent, segons els Mossos d’Esquadra: tu tens cada mes una transferència; s’assabentaran i el dia que s’assabentin t’enganxaran i t’enfonsaran! Li va dir segons figura en una conversa telefònica intervinguda i recollida en un informe dels Mossos d’Esquadra.
Els 44 alcaldes, s’han compromès a tornar els diners dels presumptes sobresous; jurídicament no se’ls pot anomenar sobresous; ha deixat clar que el Secretari General de la FMC, en relació a les irregularitats que ha detectat la justícia pel que fa al pagament de dietes a l’entitat, de fet, des de la Comissió executiva es continua defensant el pagament d’aquestes dietes, per la tasca que desenvolupen els alcaldes i els regidors que formaven part de l’Associació. Des de la plataforma, i en una primera anàlisi, si que s’han preguntat que si aquestes quantitats es rebien per desplaçaments, com pot ser que rebien més els alcaldes de l’àrea metropolitana de Barcelona, més propers a la seu de la Federació, que no pas altres procedents d’altres punts més llunyans de Catalunya.
Segons García, advocat de l’Associació Lliure d’Advocats de Catalunya, AYAC, han pogut comprovar que les quanties es rebien, segons la jerarquia dins de la Federació i afegeix que els Mossos apunten a la interlocutòria i la coincidència entre l’inici dels cobraments i l’entrada de l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos com a president de la FMC.
Mirin: la gestió dels fons públics exigeix un comportament exemplar als responsables polítics en l’exercici d’aquesta comesa i així com la màxima honradesa, rigor i transparència; la ciutadania té dret a saber com es gestionen els recursos comuns per així poder analitzar, comprendre i fiscalitzar les decisions que prenen els responsables polítics. Cal posar en pràctica, mesures que restaurin el bon nom de la política i la tasca del servei públic i dotin de legitimitat a les institucions públiques i les decisions que emanen d’elles. La FMC es financía majoritàriament amb fons públics de diverses administracions, entre les quals, els 650 ajuntaments inscrits, les diputacions i els consells comarcals, que aquestes surten dels impostos dels contribuents. L’ús fraudulent de fons públics és una pràctica reprovable, que mereix la condemna i el rebuig social, perquè sigui desterrada de la política. La gravetat d’aquesta activitat contrària als interessos generals, s’accentua encara més en un context de crisi econòmica, que empeny moltes famílies a viure amb precarietat. Les circumstàncies exigeixen austeritat i no tolerar cap mena d’utilització dels diners públics per al lucre personal dels alcaldes i alcaldesses en formar part de les compensacions econòmiques, per altres conceptes que estan relacionats amb l’exercici de llurs càrrecs.
Per tots aquests motius, demanem formalitzar la baixa d’aquest Ajuntament de la Federació de Municipis de Catalunya; reclamar a la Federació de Municipis de Catalunya el retorn de les quotes abonades per aquest Ajuntament, corresponents als exercicis que està investigant la Fiscalia anticorrupció.


Sra. ROSER MAS:
Nosaltres entenem que els ajuntaments, com altres organitzacions, necessitem associacions o federacions que defensin els nostres interessos, que ens donin suport, per fer força davant d’administracions superiors i d’altres. Per tant, no hi donarem suport.


Sr. MARC FONTSERÈ:
D’acord amb el que diu la Roser: la Federació, així com l’Associació Catalana de Municipis, donen suport als ajuntaments, suport legal, suport tècnic, suport de molts tipus. Tenim exemples en aquesta mateixa legislatura, en què l’Ajuntament de Torelló, gràcies a l’ACM ha fet un concurs d’electricitat, que ens ha permès estalviar molts diners; només és un exemple dels molts que es poden posar.
Per altra banda, no nego que no tinguis raó en gairebé tot el que has dit, excepte, potser, no estic d’acord en els últims punts: són uns moments complicats, els polítics i la política estan desprestigiats, moltes vegades per errors propis –aquesta setmana mateix, tenim un dels pitjors casos que ens podíem pensar-; no veig què té a veure una cosa amb l’altra; és a dir: partits, institucions que han tingut gent que no ha fet les coses bé, expressament o sense voler, desgraciadament en tenim un munt de casos! La majoria de partits polítics que representem els regidors d’aquí hem tingut algun cas; la majoria! No sé si tots, però la majoria! El meu n’ha tingut, el seu no ho sé. Si els haguéssim de tancar tots pel que fa una persona que s’equivoca, o no i ho fa expressament, no quedaria cap institució pública del país. No els desprestigiem, perquè es facin les coses malament. Repeteixo: si que s’ha d’arribar fins al final; la Fiscalia diu que té indicis, perquè vostè també ho ha dit quan ho ha llegit, o quan ho ha escrit a la moció, “la fiscalia anticorrupció té indicis de delicte”. Doncs que els investigui i que faci el que ha de fer amb la gent que ha fet delictes. No culpabilitzem a tots els ajuntaments de la feina que fan algunes institucions, que crec que la poden fer bastant bé.
Una altra cosa és que segurament ens hauríem de plantejar a Catalunya de fusionar, s’ha dit moltes vegades i aquí ens hi trobaríem, però no crec que aquest sigui el cas. Per tant, nosaltres hi votarem en contra.


Sr. JORDI CASALS:
Jo estic en bona part amb el que ha dit el portaveu del Partit dels Socialistes. Aquí tot sembla indicar que hi ha hagut una mala praxi i, a més, una mala praxi agreujada, perquè la mateixa persona que organitzava com s’havia de fer tècnicament i jurídicament aquests pagaments, és a dir que era l’expert i qui marcava com s’havien de fer les coses correctament, com passa en totes les institucions: hi ha un departament jurídic que ha d’avalar tot el que es fa, bàsicament nosaltres no som experts jurídics i no tenim per què ser-ho, i per això, tenim una estructura jurídica per fer-ho. Hi havia un informe des de fa temps en què es deia que aquests pagaments no eren correctes en el format en què es feien i es van continuar fent, és a dir que aquí, segurament hi havia una mala praxi d’una persona que ja ha estat cessada i aquí estem en procés judicial.
Jo crec que el que té de bo la democràcia i el sistema de justícia que mana de la democràcia, ha de saber destriar entre els bons i els dolents, i quan hi hagi dolents en un lloc, no s’ha d’aniquilar aquell lloc, no s’ha d’arrasar, no s’ha de cremar, si no que el que s’ha de fer és sostreure aquell dolent i posar-ho cap allà, millorar aquella institució –en el cas que sigui una institució- i fer-la vàlida per l’objecte que té.
Jo estic d’acord que s’han de fusionar les dues institucions municipalistes; aquí es va aprovar en aquest ple aquesta voluntat; jo crec que aquestes dues associacions, fruit d’una visió de Catalunya global, que això ha de canviar i ha d’acabar en una sola associació i també m’agradaria –perquè així ho sento- trencar una llança contra molts dels alcaldes que han estat imputats, que això no vol dir que siguin condemnats i que siguin culpables; ho ha dit fins i tot la mateixa plataforma, que és acusació particular, que estan imputats i podran demostrar en aquest cas si són culpables o no, i fins i tot han dit que segurament la majoria d’alcaldes no tenien la culpa, perquè són gent que han anat allà a treballar, no a escalfar cadira! Ho han fet, molts han voltat, han treballat en comissions al Parlament, allà mateix, representant el municipalisme i s’ha fet aquesta feina. Això està en procés judicial; jo ja m’he expressat en quina és la meva visió de veure això i no crec que haguem de sortir ara de la Federació de Municipis. Trobo aquesta moció oportunista; trobo aquesta moció oportunista, perquè estem al mig del procés i ho volem fer per acusar, quan hi ha hagut casos –ja no parlo per vostès-, casos que vosaltres mateixos que acuseu de corrupció pròpia; bé... segurament no heu estat públicament dins de les institucions tan agressius. Jo esperaria que acabés això i demanaria compromís i suposo que la majoria d’ajuntaments es refermarà més, també per la situació del país, no només per aquest cas, ni per altres que hagin pogut passar, de tenir una sola associació municipalista que defensi el municipalisme en bloc.
Nosaltres no donarem suport a aquesta moció.


Sr. JAUME VIVET:
Nosaltres, s’ha dit bastant tot; pensem que és una associació municipalista que, com s’ha dit, pensem que la solució segurament seria que es fusionessin totes dues i que amb una sola associació poguéssim tirar endavant i que bàsicament totes dues ofereixen serveis semblants; serveis que hem de dir que són bons; pensem que al darrere no només hi ha polítics; al darrere hi ha uns tècnics que fan la feina. Tenim assessorament jurídic, tenim temes de formació, jurídica i comptable i com dic, assessoraments. Pel fet de cobrar per anar allà? És un altre tema, però penso que hi hauria d’haver una Llei que determinés d’on ha de cobrar i qui ha de cobrar i què ha de cobrar en funció d’aquests càrrecs. Potser només cobrar un sol sou: si ets alcalde, el sou d’alcalde; si ets diputat, el sou de diputat i no cobres el d’alcalde, si ets de la Federació... no ho sé. Tot això pensem que s’ha de regular d’una altra manera; jo crec personalment –i el meu grup pensa igual- que s’hauria de regular i per tant, penso que potser l’error d’aquests 44 alcaldes, n’hi havia algun que segurament ni se’n havia assabentat, perquè cobrava uns diners que no sabia ni d’on venien, possiblement, com ha dit en Jordi volem pensar que s’hauran de defensar, estan en un procés penal i en aquest cas jo crec que és el jutjat qui ha de dir què ha de fer cadascú i no per carregar-nos aquestes persones ens hem de carregar l’entitat; l’entitat, continuo pensant que fa una feina ben feta. Moltes vegades rebem assessorament i, per tant, jo entenc que no ens podem carregar i tampoc demanar la devolució de les quotes de tots aquests anys, quan hem rebut un servei; penso que no entra massa dins del que és normal.
Per tant, nosaltres tampoc hi donaríem suport.


Sr. DAVID OLIVARES:
Primer m’adreçaré al Sr. Marc Fontserè: ell ha dit en la defensa d’un dels punts que s’han discutit avui “no malbaratar recursos públics”. Aquí, fins ara el que hem estat fent és malbaratar recursos públics, perquè clar! Aquests alcaldes han reconegut que han cobrat sobresous, perquè a mi no em digui que una persona que té una sola nòmina a la caixa no se’n adona; jo, si cobro dos sous, sabré d’on venen, o demanaré d’on venen aquests diners! Si no, ens trobem com el Sr. Pujol, que fa 34 anys que tenia uns diners i no ha tingut temps d’anar a arreglar-los. La gent jo crec que no és ximple i aquests alcaldes han fet això, és que ho han reconegut! Hi ha escoltes telefòniques! Ho han reconegut ells mateixos! Jo el que pensava que en aquest Ajuntament no malbaratar els diners dels torellonencs en un lloc en què no sabem on van a parar aquests diners! Senzillament és això! jo no dic que siguin tots així, però són 44 alcaldes; tenim el de Manlleu mateix! Està imputat, a dia d’avui estan imputats els 44 alcaldes. Si cobraven sobresous, jo suposo que l’alcalde d’aquí, si cobrés un sou ho sabria, no? Ho demanaria, no? Per què cobro un altre sou? Suposo que ho demanaria, és el més lògic. Jo, almenys, quan treballo i arriba el dia 1 i cobro, jo demano d’on venen aquests diners; no em cauen del cel aquests diners. Però hi ha molta gent que està vivent amb 425 euros, i un alcalde, que cobren, el que menys, de 3.000, 5.000, 6.000, 7.000 euros, que cobrin sobresous per fer la seva tasca ho trobo una barbaritat, una aberració.
Trobo molt lògic que el PSC defensi això, perquè el PSC és dels alcaldes més imputats que tenen! N’hi ha d’Esquerra, n’hi ha d’Iniciativa, n’hi ha de CiU, però dels que més hi ha, és del PSC precisament! Han estat els més corruptes sempre, tant diputats, com del PP, els més corruptes han estat els del PSC, són els que s’han carregat el país directament amb les seves polítiques d’esquerres, segons ells, ...
Davant la petició de paraula del Sr. Galobardes: No, vostè no pot parlar, perquè no té el dret de paraula avui.


Sr. JAUME VIVET:
David: estem entrant en un debat que no és el que toca. Parlàvem de la Federació de Municipis de Catalunya i no de carregar-nos el país.


Sr. DAVID OLIVARES:
Estem dedicant diners dels torellonencs a un lloc que no sabem on van a parar, almenys fins ara.


Sr. JAUME VIVET:
Hem intentat explicar-te on anaven a parar i hem dit que una part si que anaven a sous, que jo també entenc que si una persona es desplaça a Barcelona, com a mínim, se li pagui la gasolina i el trasllat. Que potser no són 1.000 euros o 1.200, o 1.500? que potser havien de ser 500, i cada mes segurament que no havia de ser la mateixa quantitat, perquè segurament no hi anava les mateixes vegades...


Sr. DAVID OLIVARES:
No l’entenc! Però és que estem parlant de gairebé 300.000 euros entre el 2011 i el 2012, per 44 alcaldes, si fa la divisió, són molts diners!


Sr. JAUME VIVET:
Perquè aquests 44 alcaldes devien ser els que tenien càrrec directiu dins de la Federació. Fins a 650, no tothom té un càrrec allà dins, perquè no tothom té un càrrec!


Sr. DAVID OLIVARES:
I a més, demanen tornar els diners. Jo, demà, aniré a robar a la primera botiga que trobi i després tornaré els diners...


Sr. JAUME VIVET:
Jo t’he manifestat que durant aquest temps, lògicament aquests alcaldes cobraven un sou, o un sobresou, o unes dietes –digues-li com vulguis-, segurament que mal pagades, segurament i que a més, nosaltres, durant aquest temps també hem rebut assessorament d’aquesta entitat. Per tant, jo no puc tornar els diners, perquè he rebut un servei com a quota que pago. Tu avui en dia contractes un advocat, i per la quota que paguem, que són 2.500 o 2.700 euros a l’any, no en tens ni per començar, si l’has d’anar a contractar tu. I allà tens un servei que truques i tenen un tècnic per tu. Que estan més que amortitzats, segur! Que hi ha hagut això, hi estem d’acord, ho hem reconegut tots; però demanar que ens retornin els diners, no puc, perquè hem rebut un servei.


Sr. DAVID OLIVARES:
Una mica car, però si.


Sr. MARC FONTSERÈ:
No ens hem entès. No m’he explicat, segurament. De fet, t’he donat la raó: t’he dit que s’ha d’aclarir què ha passat i que quan a algú del meu partit li passa això, jo tinc vergonya, t’ho dic de veritat! Em costa molt, em costa molt entendre que algú s’aprofiti de càrrecs públics. No crec que sigui, o espero, o m’agradaria pensar que no és el cas, aquest, però repeteixo: la Fiscalia dirà si és culpable, qui és culpable i de què és culpable. També t’he donat la raó quan dius que no s’han de malbaratar els recursos públics! És que t’he donat la raó, no sé perquè m’ataques, perquè t’he donat la raó! I com ara ha comentat l’alcalde, paguem uns diners a la Federació, però és que els que ens retorna amb assessorament, segurament puja força més. Per tant, no crec que estiguem malbaratant recursos públics. En tot cas, demani o demanem un informe, a veure si ens surt a compte o no, jo crec que sortirà que si, però no és el cas del que estem parlant. Estem debatent una moció que, repeteixo: estic d’acord en bona part del que has exposat, però no en les conclusions i res més! devies tenir a punt el paper per atacar el PSC i hem fet moltes coses malament; també n’hem fet moltes ben fetes quan hem governat. El tenies a punt i ho has comentat sense escoltar el que jo he explicat.


Sr. DAVID OLIVARES:
La corrupció surt gratis, ja ho veig, en aquest país!


Sr. JAUME VIVET:
Aquests comentaris diria que sobren.


Sr. DAVID OLIVARES:
Bé. És la meva opinió.


VOTACIÓ:

La proposta es desestima per majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, atenent el resultat que es detalla a continuació:


*      Vots favorables: 3, dels regidors del grup municipal de PxC.

domingo, 7 de septiembre de 2014

Lluís Sabatés ‏@LluisSabates La nova captació d'aigües pluvials de la Placeta Pujol està acabada. Millora x pluges excepcionals


Texto del Tweet